XII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó
«Els poemes d'Enric Abad m'han captivat des del primer vers. Amb un llenguatge fresc, una harmonia musical embriagadora i una riquesa léxica del llenguatge popular gens rebuscat al diccionari de sinónims, la seua lectura es converteix en una seducció permanent.» «M'ha passat com a aquell que escolta per primera volta La consagració de la primavera de Stravinski i d'entrada se sorprén en escoltar una harmonia poc habitual a les seues oïdes avesades a venerar els clássics, romántics i barrocs, sense saber que cal atrevir-se a escoltar una altra música i deixar-se d'apegalosos clixés que ens impedeixen fruir d'alló que tenim al davant i que no coneixíem. Sense més.» «I he fet aixó; a poc a poquet he anat deixant que la música dels poemes d'Enric Abad anés estovant-me els sentits. M'he deixat balancejar per cada paraula, cada carícia, cada frase, cada expressió plena de bella sensualitat erótica, plena d'un erotisme allunyat de tota voluntat depredadora de dones dócils, plena d'un erotisme allunyat de tota voluntat abusadora de dones desprotegides, plena d'un erotisme allunyat de tota voluntat paternalista amb dones conformades. Sí, els seus poemes m'han fet volar, somniar, evocar records mig esborrats, riure, desitjar acaronar i ser acaronat, enjogassar-me tot sol davant les paraules escrites En una paraula, m'han fet gaudir!» De la introducció del llibre, de Ximo Urenya i Montés
